2007-2008

Ja te n'has anat 2007. Gràcies. M'has portat salut. Gracies, gràcies, gràcies.
M'has portat nous contactes professionals, amb perspectives de futur per quan em jubili.
M'has portat nous coneixements, nous projectes, nous reptes, noves relacions.
M'has portat noves amistats i se n'ha consolidat alguna
Has estat un any ple de bones coses!

Què em portarà el 2008?

- Nous projectes ja confirmats
- La L. a casa
- Decissió sobre el Doctorat
- Nous horaris!!!!!!!!!!!!!!
- Reorientació professional?

Qui no sap qui és i que vol

He llegit això al blog de "vuitcentes cares"

Qui no sap qui és i que vol, es a dir qui no està vitalment orientat, com més informació més desorientació."

I aquest comentari de La danza de corazones
¡Eso! Y lo que es una gran oportunidad de nuestro tiempo, se transforma en la peor de las pesadillas para muchas vidas, desorientación vital, es decir, muerte, enfermedad y decadencia.Es hora de mirar adentro, y tratar de reencontrarse, y si al principio asusta un poco, es mejor morir vivendo que vivir muriendo.

Només puc recollir-ho.

Ahir vaig anar a veure Diario de una niñera (vintipocs) i es queda bloquejada quan li pregunten
- I qui és Anie ......?

_ I qui soc jo?. Buf!!! M'ho pensaré, ben pensat potser és el millor que puc fer aquest vespre.

Estic confosa! Una vegada més, m'adono de que tinc molts fronts oberts i que voldria estar a tots ells al 100%. He d'aprendre a fer això que ara en diuen "empowerment".
Com començo a mirar-m'ho des de fora?
Avui llegia a Integral que els grans canvis es fan "a poc a poc". Fer només una coseta que et porta en la direcció que vols.
Quina "coseta" vull fer per anar en la direcció que vull si estic en una nebulosa, i no ho veig clar?.
Hi ha tants estímuls! Tinc el disc dur tant carregat, que perdo la memoria.
Perdo la memoria. És per que tinc massa coses o per que el meu disc dur està fallant?

El meu pare

Com el trobo a faltar!
Hi ha tantes coses que el fan present!
Una capça,
un aparell per a veure si les piles tenen energia,
el sistema per contenir el rotlle de cel.lo,
les pinces per no ajupir-se, ...
Les olives fregides
les torrades amb all,
l'amanida pansida
els cargols fregits
Carlos Gardel,
La santa espina
LLuis Companys
Caminito
Glen Ford
Frank Yerbi
Un ribot,
la serra automàtica

Sempre estarà present!

La força de l'implus (II)

En un dels moviments oscilants de la marea, vaig adonar-me que he de canviar el titol del blog: La força de l'impuls. Quan vaig pensar el nom, vaig voler fer referència a que a la meva edat, ja estic de tornada d'algunes coses i que l'avantatge que tinc és que malgrat vaig de baixada, tinc la força que em dona l'alçada a la que he arribat.

Ahir, tornant d'Hostafranchs, vaig pensar que havia d'anteposar a "la força" el "fer-ho junts". Soc jo qui es posiciona "front" de l'altre en lloc de situar-me al costat.

I aquest mati, malgrat la resaca, ha anat be la reunió amb l'A. Anava amb la "premisa" fem-ho junts, en contraposició a jo defenso "lo meu" i tu defenses "lo teu". Aquesta mateixa orientació, m'ha portat a preparar un petit informe de les despeses d'una decisió (fer peonades i reduir activitat de Q). Amb les evidències no cal més arguments i davant de les dades, tots junts decidim què es pot fer i què fem.

Vull mantenir present aquesta premisa.

Resaca

Resaca, es el moviment de retorn de l'aigua del mar despres d'una marea.
Així estic jo, amb resaca.

Ahir vaig sortir d'una marea. D'una marea interior. Va ser un dia d'aquells en que prens consciència de com funciones, no em va agradar el que vaig veure.

Estic encara amb els efectes d'aquesta marea. Efectes físics: gastroenteritis i les consequències d'una pèrdua massiva de minerals (cansament, maldecap, dificil concentració), voldria "fondre'm". Avui m'he "arrossegat a la feina" i és poc habitual que jo no asssiteixi la reunió de l'equip dels dimarts, i avui no n'he tingut cap dubte. He fet tres hores de son i m'he aixecat més lleugera però amb malt de cap i totes les articulacions i la musculatura adolorida.

Ultimament estic assumint el paper de víctima. No em "sento" be treballant. em sento "agoviada", crec que hi ha molta feina i som poca gent per fer-la. No entenc com funcionen els metges, no comprenc perque ells poden fer gairebe "el que els hi dona la gana" (en hi ha uns quants que que arriben tard i marxen d'hora, altres que venen a passar el temps i a menjar iogourts i flans, ...) mentre que les infermeres viuen una pressió assistencial i organitzativa i que no estan prou reconegudes per la seva contribució al funcionament de l'hospital.

Per altra banda, moltes infermeres actuen com "obrers no qualificats", i poques són veritables professionals. Soc d'un altre temps? Exigeixo massa als altres? Estic acabant les piles? Se m'acaba la garantia?.

Estic molt confosa, ....

PROGRÉS

Avui he avançat una mica més.
Seré prou perseverant per a mantenir la meva presència en el blog?